Barcelona, juny de 2023.
Estimat nolector, estimada nolectora,
Farà poc, un conegut del barri ens va explicar que, en comptes d'anar al tarot, ara es guiava per allò que veia al carrer. Era prou divertit. Quan alguna cosa li amoïnava, tan sols llençava la pregunta a l'aire i esperava que alguna cosa li respongués. Es preguntava si aconseguiria feina el mes que ve, o si l'endemà hauria cobrat ja l’atur, i començava a fixar-se en tot allò que veia. Es detenia en els cartells que anava trobant-se, en el nom dels carrers i les matrícules dels cotxes, fins que llegia un sí o un no en alguna de les paraules: un senyal inequívoc del destí. L'endemà s'oblidava, però aquella nit dormia com un soc.
En cas de no estar subscrit, fes-ho per a continuar rebent les nostres cartes:
David Foster Wallace
Les darreres setmanes hem tornat a llegir en David Foster Wallace. Fa poc vàrem descobrir que escrivia cinc esborranys abans de donar per finalitzat qualsevol projecte. I alguna vegada bromejava també en poder fer el mateix amb les entrevistes: deia que seria molt més concís. El seu mètode constava de tres fases. Primer, escrivia el manuscrit. Després, el reescrivia dues vegades. I finalment, el mecanografiava dos cops més. Foster Wallace era un escriptor conscienciós i disciplinat. Tant de bo ser com ell. No deixava res a l'atzar. Un observador nat. Les seves notes a peu de pàgina són les que més hem gaudit mai. No ens n’hem saltat mai cap. I això que, a vegades, eren més llargues que el mateix text. En certa manera, podrien ser una obra literària per si mateixa.1
Escrivint sobre ell, ens en recordem ara del seu discurs a la Universitat de Kenyon el 2005. Anys més tard, el va acabar publicant amb el nom de L'aigua és això, i creiem que encara és una lectura obligada. Almenys per a desinhibir-nos de la trivialitat de les coses. El final encara ens retruny al cap: “la qüestió aquí és la vida abans de la mort (...) ens hem de recordar a nosaltres mateixos, una vegada rere una altra: l'aigua és això”.
Les realitats més òbvies, ubiqües i importants sovint són les que més costen de veure.
David Foster Wallace, ‘L'aigua és això’
El Ruletista
T’avisem. La premissa del llibre és angoixant. Un home dalt d'un escenari apuntant-se amb una pistola al cap. El transcurs de l’escena també és angoixant. D'un moment a un altre, l’home ha decidit jugar a la ruleta russa davant d'altres homes que ara aposten pel seu cap. Si l’analitzéssim amb detall, veuríem com, més que tancar els ulls, els acluca. L’acció, però, és ràpida, i no hi deixa temps a l’observació. Estreny el gallet... Silenci.
Recomanacions llibreteres de les Nollegiu:
Ens acomiadem. Si t'ha agradat, no t'oblidis de subscriure't per a poder rebre la carta un cop la publiquem. Si ja ho estàs, gràcies, gràcies i gràcies.
Una abraçada,
i nollegeixis.
PD: Foster Wallace també va ser dibuixant durant un cap de setmana. En haver de signar diferents ‘edicions especials’, enviades a diversos editors, de La Broma Infinita, va fer sota la seva signatura diverses cares somrients. “El que tu anomenes smiley”, va explicar-li temps després al periodista Christopher Farley", “és un vestigi amateur d'un personatge de dibuixos animats que acostumava a dibuixar en el col·legi per a divertir-me”.
Cuánto hemos disfrutado con D.F.W.! Ahora experimentamos el vacío post broma. Ya nos advirtió Vicente Luis Mora que costaba entrar en la Broma Infinita pero cuando entras te quieres quedar a vivir allí. No puede ser más adictiva la Broma y nada más llegar al final quieres volver a empezar.
Muchas gracias por esta experiencia compartida amig@s de Nollegiu!!
Primer de tot, moltissimes felicitats per la nova carta!! El format és molt mes agradós, fàcil de llegir… i modern! 😏
No només el continent, sinò també el contingut és una delicia!! He pres bona nota per futures le tures i compres 😉
Gràcies per tot, i una abraçada des de Brussel.les, on sembla que hem canviat el clima: us escric des del balcó de casa, amb 25 graus i “solete” ☀️
Aurea