Barcelona, setembre de 2023.
Estimat nolector, estimada nolectora,
A vegades no ens entenem. Podem canviar l'ordre de les paraules, el to i fins i tot el canal. Provar amb un altre idioma, discutir, fer gestos amb els dits i senyes amb els braços, però res, senzillament no ens entenem. A vegades les nostres idees són massa esbojarrades i mai tothom pot entendre-ho tot. Algú del segle dinou no entendria ara per què vivim enganxats a una cosa rectangular ni per què no podem viure sense ella. Les coses avancen, les idees també, tot i a vegades res tingui sentit. Com qui va començar a ajuntar paraules per primera vegada mentre tothom se’l mirava. Què feia? Avançar.
En cas de no estar subscrit, fes-ho per a continuar rebent les nostres cartes:
Josep Pla
«És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina», va escriure Josep Pla, qui amb les seves paraules, a vegades polèmiques, va donar-li imatge a molts dels paisatges en què va viure. Amb oracions senzilles, lluny de la retòrica i a prop de la claredat i la ironia, Pla buscava sempre l’adjectiu més precís, el més subjectiu i precís, per a donar-li forma a les coses. Un autor singular, molt seu, però amb un talent meravellós: el d’escriure descrivint i el de descriure escrivint. Un personatge polèmic, pudorós i conservador, fidel al seu estil. «L’únic prosador de qualitat», va escriure Gabriel Ferrater, «que és realment prosador, que no deriva de la poesia i intenta crear una forma artística purament a partir de la prosa».
Davant de la mar, un queda sempre amb un pam de nas. La mar és impintable, indescriptible, inaferrable, incomprensible i d'una indiferència total.
Josep Pla, ‘El quadern gris’
Frankenstein o el Prometeu modern
No hi ha cap personatge més incomprès que la criatura del doctor Frankenstein. Fill d'un home que és capaç de donar, però també de voler prendre-li a algú la vida, la criatura va viure tota sola, anant d'un lloc a l'altre, sense que ningú l'entengués ni s'hi volgués apropar. Ni nosaltres, els seus lectors. En escoltar el cognom, ja no pensem en el doctor, sinó en la seva criatura. I alhora a la criatura ja no la diem criatura, sinó monstre. Ara els nens el tenen por i els grans parlen d'ell despectivament. El protagonista ha acabat essent ell quan el Prometeu modern era en Víktor, el doctor, qui un cop coneixes, torna a posar la pregunta sobre la taula:
Qui era i és veritablement el monstre?
Recomanacions incompreses de les Nollegiu
Descompte per a l’obra Estimadíssims Malvats amb el codi “NOLLEGIU”
i per a La línia vermella amb el codi “ELNUCLI!
Ens acomiadem. Si t'ha agradat, no t'oblidis de subscriure't per a poder rebre la carta un cop la publiquem. Si ja ho estàs, gràcies, gràcies i gràcies.
Una abraçada,
i nollegeixis.
