Una generació perduda
Les cartes de la Nollegiu II.
Barcelona, juliol de 2023.
Estimat nolector, estimada nolectora,
La infància, com escrivia Joan Margarit, transcorre sense ahir. Tal com la felicitat prescindeix de l’endemà. Quan les portes es tanquen i la música i els riures omplen la sala, quan somrius i no rumies res al cap, el present és quelcom palpable, fugaç, però immens, que ho ocupa tot. La il·lusió, però, s’acaba desfent, tal com ho fa la xocolata quan la deixes sota un sol que crema a més de 40 graus. Després d’una nit de llums i colors, ve un matí de foscor. Després d’una nit de lluïdesa, ve un matí de renegar del present. Nova York, als anys vint. I Nova York, als anys trenta. El gran Gatsby, ofegat en una piscina. Sense esperança, perdut. Però tal com deia Francis Scott Fitzgerald: “Tot bon escriptor neda sota l’aigua i manté la respiració”. I com seguia anys després Bolaño: “La poesia entra en el somni com un bus en el llac”
Per escriure, un mateix ha de ser capaç de submergir-se en el més profund.
En cas de no estar subscrit, fes-ho per a continuar rebent les nostres cartes:
Gertrude Stein
Al número 27 de la rue de Fleurus, vivia l’escriptora Gertrude Stein, una de les primeres artistes a enorgullir-se de ser lesbiana. Va ser també una pionera en el corrent del modernisme, trencant amb la narrativa lineal, i va esdevenir una de les influències més grans del moment fins al punt de convertir el seu saló en un dels centres culturals més importants del segle XX. Pablo Picasso, Sinclair Lewis, Thornton Wilder, Francis Scott Fitzgerald, Ernest Hemingway o Ezra Pound, tots, passaven per casa de Stein. Les nits de dissabte eren les nits de tertúlia i molts d'ells es reunien al voltant de la taula de l'escriptora americana, qui, a més, tenia una de les millors col·leccions d'art de l'època. El bagatge cultural de Stein era impressionant i va ser una figura clau per a molts autors com Hemingway, a qui en certa manera va apadrinar durant la seva estada a París.
Amb l'escriptor d'Illinois, Stein va mantenir infinitat de converses, però una d'elles, sense cap dels dos saber-ho, va acabar passant a la història. Després d'una estona parlant sobre els escriptors nord-americans que els últims anys havien arribat a Europa, Stein va dir-li a Hemingway: “Tots vostès són una generació perduda”. Es referia al mateix Hemingway, però també a Fitzgerald, Pound i Steinbeck, a Dos Passos i T.S. Elliot. A tots aquells escriptors que van créixer amb una muntanya de morts que augmentava cada dia a la premsa. Escriptors d’una generació perduda per la guerra, ferits en la seva joventut, però que van regalar-nos obres inoblidables com The Grapes of Wrath, For Whom the Bell Tollss o The Great Gatsby.
Si tens la sort d'haver viscut a París de jove, allà on vagis la resta de la teva vida, es quedarà amb tu perquè París és una festa mòbil.
Tendra és la nit
Hi ha una escena que ho defineix tot. Dick Diver, el protagonista, ja una mica envellit, intenta fer esquí aquàtic sobre les espatlles d'un amic seu. Però cau. De joves ho feien sovint, gairebé sense pensar, però ara ell torna a ser a l'aigua: ha caigut de nou. Per molt que ho intenti, no ho aconsegueix. Mai arriba a posar-se dret del tot i, entre les onades, ha d'enfrontar-se amb la seva realitat: ja no és el mateix d'abans. Tal com va haver de fer Fitzgerald en acabar d'escriure la novel·la: mai tornaria a ser el rei de l'era del jazz. Escriure, llegir o viure, tanmateix, a vegades es tracta d'això: de veure la roba que se'ns ha quedat petita o se'ns ha fet gran.
Recomanacions llibreteres de les Nollegiu:
Ens acomiadem. Si t'ha agradat, no t'oblidis de subscriure't per a poder rebre la carta un cop la publiquem. Si ja ho estàs, gràcies, gràcies i gràcies.
Una abraçada,
i nollegeixis.
Y los Stein encargaron una casa a Le Corbusier en las afueras de París.
Cuando GS la dijo a Picasso que no se parecía a su retrato, el malagueño contestó: "No se preocupe, ya se parecerá"